arquitectura

Scorpions-and-Centaurs-suburbs-100-xAquest article es fa com a complement a l'article d'Arquitasa

No per a dir res de nou, en realitat si no per a constatar que lo contrari de la ciutat dispersa, la ciutat compacta es fonamenta en les comunitats de veïnes.

Tenint en compte que tenim molts ítems negatius en contra de les comunitats de veïns estaria bé veure de comparar-los amb quines són les alternatives

Ciutat Dispersa Ciutat Compacta
Serveis socials Degut a les distàncies més car de mantenir Tenen més proximitat, reduïnt temps i
Comerç Degut a la baixa concentració de població, la major part de comenrços són inviables i per tant no hi ha comerç de proximitat Es poden instal·lar tota mena de comerços. El cost d'instal·lar-lo és més baix (locals petits) i millora l'economia d'escala.
Desplaçament És necessari un vehicle per habitant, el transport públic és directament inviable El transport públic té uns costos baixos i la proximitat fa innecessari l'ús de transport privat per a moltes coses.
Construcció Duplica el cost de l'urbanisme compacte Cost menor al de la ciutat dispersa.
Ambiental Més desplaçaments + contaminació Menys desplaçaments – Menys contaminació

Per tant cada cop que penseu en les vostres veïnes i en tota la càrrega negativa que sembla que poden suposar, penseu també en quines alternatives teniu. I si en realitat aquests condicionants negatius no poden transformarse en potencialitats possitives amb un esforç molt més petit que el del sobrecost de la ciutat dispersa.

I és que aprofitant el moment, si comparem els sobrecostos de manteniment, sembla que la quota comunitària de l'escala sigui una nimiesa.

noticia extreta de: ecohabitar

Els terrats verds s'estan impossant com a norma per a complir els protocols Europeus de 2025 respecte a les emisions de les ciutats.

Ens agradaria assenyalar diverses coses

1.- no pot ser que les ciutats comptabilitzin de retruc aquests espais com a zona verda (tal com es va fer a Barcelona amb el carril del tranvia) ja que una cosa és una mesura per a les emisions i un altre un equipament o espai social - zona verda que en aquest cas es privatiu i no en pot gauidr tota la ciutadania.

2.- potser caldrà una legislació que avanci en el ús col·lectiu de les terrasses i permeti ajuntar moltes terrasses contínues com a una de sola, ja que si no es bastant impossible per a finques petites (i la major part ho són) de fer aquesta mena d'inversions.

Barcelona un cop més pionera en arquitectura i urbanisme disposa del primer mapa del subsòl urbà. Les primeres imatges que ens arrien ja ens mostren com d'important hagués sigut tenir-lo tenint en compte la poca ordenació territorial del subsòl i per tant una millor capacitat de la ciutadania de fer-lo seu i dotar-lo i pensar-hi els usos.

Ara que ja en dispossem tindrem un element més de democratització del coneixement de la nostra ciutat i per tant de responsabilitat sobre les decisions que s'hi prenguin.

300px-Estructuras_Edificación.JPGTal com ens informa avui Europa Press, el 25% de les contruccions realitzades a Espanya presenten defectes de construcció, si a més afegim les deficiències a nivell energètic ens trobem que els edificis a gestionar estan en molt males condicions.

Aquest és el llegat que ens ha deixat el miracle econòmic espanyol. Un llegat que a més i de forma més sagnant ara ha de conviure amb unes administracions que exigeixen cada dia estàndards més alts d'eficiència energètica dins d'un context de crisis econòmica.

Com sortir d'aquest moment i quines propostes aportar és un gran repte per a les administracions de finques que vulguin prendre resposabilitat en l'assumpte.

inspeccioTot i que ITEs i certificats energètics ja són una realitat (encara que massa pensant en omplir l'expedient que en fer-ho de veritat) creiem que hi ha un pas intermig que són les inspeccions visuals periòdiques que pot dur a terme qualsevol veí, o en el nostre cas, ho assumim els administradors.

Les inspeccions visuals ajuden a fer inventari dels elements comuns, veure els desperfectes i planificar la millora. En un context edificatiu com l'espanyol on la qualitat dels edificis és molt baixa, pensar en la planificació i el llarg plaç és la única manera de no haver de fer front a imprevistos onerosos, ni a grans projectes que no poden assumir totes les butxaques.

 

Avui us presentem un catàleg d'algunes idees per a usar el terrat

assecadora

Albergar una assecadora comunitària

Amb la climatologia barcelonina, els preus i costos i els espais petits, tenir una assecadora comunitària per a complementar l'estenedor per a aquells dies de pluja sembla una idea d'allò més senzilla

 

hort_urbaUn hort comunitari

Un hort comunitari i amb la manca d'espais verds que té Barcelona és un bon sistema per a relaxar-se a l'aire lliure. Ideal per a esenyar als petits a tenir cura del que els envolta o com a activitat per a gent gran

 

terrat_verdFer una zona d'esbarjo

Tot i que alguns edificis poden tenir la curiositat de tenir fins a piscines al terrat, hi ha solcuions més senzilles com crear petits jardins amb bancs, solàriums per pendre el sol o zones de joc infantil lliures de perill.

 

ruscs urbansPosar un rusc d'abelles

La més innovadora de totes les alternatives que hem trobat és la de l'associació BeeBarcelona de posar ruscs d'abelles al terrat com a forma de gaudir de la natura i de apropar a casa una tendència com és l'apicultura urbana

 

aigua_calenta_com05_1Fotovoltàica i solar tèrmica

L'energia fotovoltàica i la solar tèrmica són 2 grans opcions malgrat els impediments del govern per a produir energia i reduir la despesa en kwh per part de la comunitat. Una bona solució d'estalvi.

 

smartciticen3Instal·lació de sensors ambientals

Conèixer les dades ambientals de la finca ens permet jugar amb les dades per a saber quines necessitats urbanístiques pot tenir el nostres entorn i ajudar-nos per exemple a exigir zones verdes en les zones on la contaminació és molt elevada.

 

2010-03-13IMG_7773Accés a les xarxes de guifi·net

Guifi·net és la més gran xarxa ciutadana amb més de 27.000 nodes que configuren una xarxa de serveis via ones o cablada lliure oberta i neutral XOLN

Whittier, Alaska, és un poble on gairebé tota la població conviu en el mateixa edificació. Fins i tot els espais d'esbarjo i de relació són a dins de la pròpia finca, l'espai públic i privat deuen tenir una dimensió molt diferent de la que tenen per a nosaltres.

https://stories.californiasunday.com/2015-01-04/begich-towers-whittier-alaska/

Bee-Barcelona-banner-3

Voleu acollir un rusc urbà al vostre terrat?

Hi ha una associació que us explica com

beebarcelona

Les abelles són un dels principals pol·linitzadors que hi ha a la natura. La pol·linització és essencial per garantir la biodiversitat en el nostre planeta i una bona biodiversitat és sinònim d'un planeta saludable. L'apicultura, per tant, contribueix a potenciar un entorn més sa per a tothom.

L'apicultura urbana aporta el seu granet de sorra en la conservació de les abelles. Però més enllà d'aquest fet, l'interès de l'apicultura urbana està en el seu potencial com a eina pedagògica: apropar la natura al nostre entorn més immediat ens permet tenir present que formem part d'un entorn natural complex en què tot està interrelacionat, de vegades, de forma molt fràgil. De la mateixa manera que els horts urbans ens permeten recordar els cicles marcats per les estacions, esforçar-nos per obtenir fruits de la terra o gaudir del plaer de cultivar els nostres propis aliments, l'apicultura urbana ens brinda les mateixes o semblants possibilitats.