transparencia

A raiz de los Papeles de "Panamà", muchas voces se han alzado defendiendo los bufetes de asesores fiscales pues ellos sólo hacen lo que sus clientes les piden y que todo lo que hacen es acorde a la ley.

Entedamos la falacia en simples pasos

1.- ¿Qué porcentage de clientes conoce la sofisticada información aportada por estos bufetes sobre ingeniería fiscal y pide antes de conocerla dichos productos? Para establecer que la responsabilidad es sólo del cliente, éste debería al menos tener nociones de lo que quiere antes de que se lo ofrezcan.

2.- Las actuaciones no son contrarias a la ley y todo es legal. Parece ser que la mayor parte de los juristas prefieren irse a los artículos del código correspondiente cual cazador de bugs a encontrar el error, que leerse las condiciones del contrato (preámbulo) que nadie se lee sobre porque se hizo esa ley.

Así entendemos los artículos de la ley como un cuerpo inmutable y perfecto. Mientras que la ley es algo dinámico y imperfecto. Los preámbulos se escriben para mantener el sentido más allá de los casos particulares, si una ley se hace para redistribuir la riqueza y por arte de bug, busco la manera de no redistribuir, esta actuación está completamente fuera de razonamiento legal, haya un artículo que lo contemple o no, entre otras cosas porque la sociedad cambia y ningún texto puede recoger la realidad ya que sería tan inútil como un plano 1:1

Parece que nuestro sistema legal mantiene un paralelismo con el sistema de cazadores de bug, pero éstos, al contrario que lo que pasa con Google o los grandes tecnológicos, cada vez que se detecta un bug éste no se hace público y se soluciona; si no que se integra en un susbsistema que vende las vulnerabilidades a personas ávidas de defraudar.

Ésta es una reflexión sobre lo acontecido estos días pero va sobre pensar nuestro papel como intermediadores de vivienda y la responsabilidad que tenemos en actuar acorde al sentido de la ley. Si vamos a empezar a actuar como immobiliaria y tenemos un artículo 47 en la constitución que es contrario a la especulación urbanística, nuestra misión como empresa no puede ser la de tratar ese marco general como algo accesorio porque nadie ha creado la ley que lo imposibilite (en este caso no hay un bug, hay un colador del tamaño gigante) si no la de explorar formas y prácticas que se vayan asentando y que mediante ensayo error podamos crear un articulado que un día acabe formando parte de los códigos legales en los que se sustenta la vivienda.

lupa-dosierEl model de d'accés a la informació a Noruega tal com ens explica Vicenç Ruiz al diari Nuvol, va arribar a ser tan senzill que i accessible que ja té una demanda de informació per cada 15 documents registrats.

De moment les administracions de finques que juguen un paper cabdal en la configuració urbana i per tant en l'accés a l'actual model econòmic urbà de "fàbrica-ciutat" semblen no donar-se per al·ludides del seu paper i la necessitat que té en la configuració d'una ciutat més participativa i més inclusiva.

Segurament és per que si la informació es fa tan transparent veuen perillar el seu model econòmic, a voltes basat en la bombolla immobiliària i en el control dels peatges laterals.

auditantTal com comenta el president del col·legi de censors jurats de comptes de Catalunya al diari Ara, l'auditoria no és un exercici per a detectar el frau comptable si no per a veure si la informació és raonable, no per a veure si la informació és exacte.

De moment només es parla de l'auditoria dels comptes dels ajuntaments amb més de 5000 habitants, però moltes administracions, administren més de 5000 entitats, i també creiem que haurien d'estar sotmeses a eines de control i regulació comptable.

Crec que hem (ens incloem) estat fent servir el terme auditoria de comptes com a terme fetitx quan en realitat hauriem d'estar parlant d'eines de detecció del frau

aquí teniu un bon exemple de un marc general cap al que haurien de caminar les administracions de finques si volen començar a ser un agent de confiança en el context immobiliari.

Un nou cas a casa nostra d'administrador de finques que es queda amb els diners de la comunitat de propietaries.

Aquest cop ha tocat el torn a Finques Marhuenda

No deixarem d'explicar que els comptes han d'anar a nom de la comunitat, que s'han de repasar els moviments un cop de tant en tant, que una junta d'obres evita problemes de cobrament de comissions il·legals i que una intranet de gestió facilita la transparència.

En els últims 6 mesos és el 2n mil·lió d'euros que vola en diferents comunitats per mala pràxis i oscurantisme d'aquesta professió que no vol ni té ganes de renovar-se més enllà d'unes poques experiències.

enllaç a la notícia y un altre

ox1Fa ja uns anys amb l'aparició del Coop57, i més tard Triodos, Fiare i Oikocredit i tenint en compte el substrat ideològic que havia deixat la Banca en el nostre país, molta gent es preguntà si això de les finances ètiques no era un oxímoron. Avui dia han demostrat àmpliament que un negoci no està anclat a unes formes i que el cooperativisme surt de la lògica del benefici pel benefici.

És per això que nosaltres ja no haurem de respondre'ns la pregunta de si és possible, si no la de com és possible. Com fem realitat i conjuguem els valor cooperatius amb un mercat com l'immobiliari que ha estat en el nostre país la pedra angular de la corrupció.

La nostra proposta està àmpliament treballada en els 10 punts que li hauríeu de demanar a una administradora, però creiem que a part de la nostra figura s'ha de resaltar el fer ètic empresarial. La nostra empresa genera externalitats possitives en tant que un munt de factors.

  • Al tenir una comptabilitat transparent permet incloure noves idees de membres de la comunitat que s'hi vulguin preocupar per a millorar el serveis, els estalvis, ... i al tenir la tranquil·litat de veure les coses al moment permet una interactuació més basada en la confiança.
  • Al fer enquestes de participació amb la gent, ens permet usar-les per a millorar els diagnosis de barri i la participació de les associacions de veïns i dels districtes podent millorar els serveis.
  • Al escollir els industrials per un seguit de criteris i no per la inèrcia de l'administrador permet potenciar l'economia local i trenca els possibles tractes de favor que hi pugui haver.
  • Al estar envoltats d'empreses de l'economia social i solidària es dóna una garantia de qualitat sobre el servei.
  • Al no cobrar per comissions si no per hores/treball establim un criteri pel qual no estem interessats en que els preus pugin, ni en escollir els serveis més cars, anat cap a l'economia real i no a l'especultiva.

A priori i amb el que hem tingut temps de llegir

http://www.apibcn.com/noticias/Llei_5_CCC_2015.pdf

entenem que les mesures van en un sentit que ens agrada tot i que creiem que han quedat a mig camí.

L'ús de les noves tecnologies per a les convocatòries i comunicacions s'hauria de fer extensiu a la transparència i accés obert a les dades comunals per mitjà telemàtic.

La custòdia de documents hauria d'haver-se modificat amb custòdia i digitalització i gestió documental, al menys en els casos que es disposi d'un administrador extern a la comunitat.

I sobre el fons de reserva com ja hem dit en reiterades vegades, hauria de ser TOTA la comptabilitat de la comunitat que hauria d'anar a compte corrent separat i a comptabilitat separada.

També pensem que s'haurien d'intergrar i preveure millor les inquilines en el govern i les decisions de la finca.

De tota manera és obviament un avanç

1.- Compte corrent a nom de la comunitat

Tenir el compte corrent a nom de la comunitat és imprescindible de cara a poder verificar les gestions i la comptabilitat. A partir de la banca online això es possible desde qualsevol indret i tenir signatura mancomunada evita la possibilitat de fraus i apropiació indeguda.

2.- Gestió documental, transparència i traçabilitat

Tota la documentació que pertany a la finca és propietat d'aquesta i per tant totes les persones hi han de tenir un accés ràpid i fluïd per a poder exercir el seu dret de control, supervisió i anàlisis de cara a pensar les propostes que vulguin. Una gestió documental ben planificada agilitza el tràmits i evita els fraus.

3.- Assessorament jurídic basat en drets.

Una empresa que posa els drets ciutadans i socials al capdavant de tot incentiva al màxim la neutralitat ja que l'administrador ho és de tots els comuners i ha de vetllar per a trobar solucions que beneficïin a tots i no perjudiquin a tercers. Sota aquesta òptica queda clar que el benefici econòmic no pot estar per sobre del dret.

4.- Comunicació multiplaforma

Fer servir totes les eines de comunicació que hi ha avui pot dur a equívocs, és per això que ens hem d'adaptar a cada finca al mitjà de comunicació més convenient. I amb la voluntat de fer-se més entenibles no aclaparar a texts i fulls de càlcul si no que generar gràfics i esquemes per a facilitar-ne la comprensió.

5.- Prevenció i projecció

Degut a l'arquitectura de bombolla immobiliària que hem d'afrontar, una de les necessitats és la de cercar vies de millora per als edificis tenint una vigilància i constància i començant a cercar solucions a llarg plaç. Per això demanar equips multidisciplinars és un valor afegit a una administració capaç d'afrontar reptes amb antelació.

6.- Empresa social

En una empresa social, els sous venen marcats per la llei, el que afavoreix que l'empresa treballi per a una millora social i no tant pel benefici. També s'incentiva el compromís de promocionar altres empreses socials.

7.- Proposar solucions

L'administradora ha de ser un agent actiu i propossitiu de la comunitat tan en matèries de la comunitat com assessorar en garantir el dret dels comuners a l'habitatge i els suministraments.

8.- Innovació

Estar al dia de totes les innovacions et permet incloure un catàleg de solucions d'estalvi i comfort que revaloritzen la finca i la fan més agradable al dia a dia. I també estar al dia en totes les innovacions socials que ajuden a fer més eficient la gestió i la solució de conflictes.

9.- Juntes participades

Les juntes de comunitat són una d'aquelles icones que la nostra cultura no té en bona estima i és degut a la manca de professionals que les preparin amb antelació i ajudin a prendre acords inclusius i facin després un seguiment dels acords, cercant mecanismes per a que aquests siguin complerts pels comuners.

10.- Respecte pel medi ambient

Una empresa socialment resposable ha de mirar per la reducció de la despesa energètica i la implantació de mesures que afavoreixin a reduir la petjada ecològica.

Diverses comunitats de veïns i els treballadors de Finques Pallarés s'han quedat sense els seus ingressos degut a la fallida de l'empresa.

El compte únic, mètode molt usat per les administracions de finques, consisteix en que l'administrador de finques gestiona totes les comunitats amb un sol compte corrent que està al seu nom. Aquesta pràctica que ratlla la il·legalitat ha estat sempre defensada pel col·legi d'administradors i és la que es designa com a més oportuna segons tots els manuals d'administració de finques que hem pogut consultar.

De resultes del compte únic els diners de la comunitat no estan a nom d'aquesta, per tant no en poden dispossar de forma directa, si no indirecta i no poden conèixer l'estat de comptes real de la finca al no poder accedir al banc directament ja que accedirien als comptes de moltes altres comunitats.

Així denunciem que aquesta pràctica s'hauria d'avançar legalment per a declarar-la il·legal i per a millorar la transparència de les comunitats de propietaris en un moment actual en el que la societat ho demana i en el que les eines per fer-ho tenen costos irrisoris.