UN-HAbitat III

Aquests dies ha sigut el UN-Habitat3 a Barcelona. Una trobada internacional de l'hàbitat promoguda des de fa anys per la ONU. Aquesta tal com havia pensat l'anterior consistori havia de girar al voltant de l'smart-city, pero en el canvi de govern van fer modificar l'agenda per a agafar un programa que usa el dret a l'habitatge com a prerrogativa del dret a la ciutat a través del dret a la participació.

Un programa que encavia perfectament en la nostra missió empresarial que dóna eines precissament per a aquests fins localitzades en la sociologia i marcs normatius espanyols i catalans.

És per això que la pregunta que feia un ponent: on estan les empreses en tot això? ens va semblar d'allò més perninent car partim d'una premisa bàsica. No conec les dades en profunditat però les ciutats estan perdent capacitat de planificació en front de l'esfera privada-immobiliària que cada cop defineix més la ciutat i determina l'espai públic i fins i tot acaba normativitzant-ne els usos. Així, si juntem els dos enunciats ens trobem que cal integrar la visió del que és un agent immobiliari, promotor, constructor, ... dins de les necessitats de la ciutat i no com cada cop es va impossant més que qui té més diners crea més model de ciutat i per tant aquest és excloent.

Per tant haurem de conèixer quin paper juguen aquests agents a nivell social i de configuració de la ciutat i com fer que treballin dins d'un marc que es defineixi en el comú urbà i no en el privatiu.